L' Ermita dels "Dolors"...
El dia de visita a Sagunt va ser mogut.
El camí fins el barri jueu es fatigós però es fa molt atractiu als alumnes per tota la arquitectura històrica que reconeixen al voltant.
Sorpren sentir-los nomenar amb tota la seua vitalitat: "la Plaça Major", "el Campanari de Santa Maria", "el museu romá",...
El camí fins el barri jueu es fatigós però es fa molt atractiu als alumnes per tota la arquitectura històrica que reconeixen al voltant.
Sorpren sentir-los nomenar amb tota la seua vitalitat: "la Plaça Major", "el Campanari de Santa Maria", "el museu romá",...
Primer visitem l`Ermita de la Mare de Deu dels Dolors, xicoteta però amb un atractiu misteriós.
Després entrem en l´Ermita de la Sang. (visita que compartim amb els alumnes de 3º infantil).
Aixina coneguem dos de les 7 ermites que n`hi han a Sagunto. (La Magdalena, San Miquel, San Roc i la Mare dels Desamparats, Bon Succés, San Cristòfol i a més l' ermita del Calvari)
La cuiriositat fa que les preguntes dels xiquets isquen una darrere de l`altra. I quina impronta els deixa, al tornar al cole ho van reflexar en les seues produccions plástiques. Són uns dibuixos amb molts detalls: la creu, les vidrieres que decoren les finestres, la façana, la campana...
Després entrem en l´Ermita de la Sang. (visita que compartim amb els alumnes de 3º infantil).
Aixina coneguem dos de les 7 ermites que n`hi han a Sagunto. (La Magdalena, San Miquel, San Roc i la Mare dels Desamparats, Bon Succés, San Cristòfol i a més l' ermita del Calvari)
La cuiriositat fa que les preguntes dels xiquets isquen una darrere de l`altra. I quina impronta els deixa, al tornar al cole ho van reflexar en les seues produccions plástiques. Són uns dibuixos amb molts detalls: la creu, les vidrieres que decoren les finestres, la façana, la campana...
Volem donar les gràcies a la iaia de Paloma que ens va obrir la porta
de l`ermita. (si mireu el dibuix central: la figura de color gris es la iaia de
Paloma, les figures en verd son els xiquets i xiquetes).
0 comentarios :
Publicar un comentario
Antes de comentar, queremos contarte un pequeña fábula de Sócrates:
Al margen de que esta historia sea cierta o no, puede hacerte reflexionar sobre las cosas que dices cada día.
Cuentan que un día un conocido se encontró con el filósofo y le dijo:
—Sócrates, ¿sabes lo que acabo de oír acerca de un amigo tuyo?
—Espera un momento —replicó Sócrates—. Antes de continuar me gustaría que pasaras un pequeño test a lo que vas a decir. Lo llamo el triple filtro.
—¿El triple filtro?
—Eso es. Antes de que digas nada sobre mi amigo puede ser una buena idea tomar un momento y filtrar lo que me vas a decir. El primer filtro es el de la verdad. ¿Estás completamente seguro de que lo que me vas a decir es verdad?
—No —respondió el otro—. Solamente acabo de escucharlo…
—Está bien —dijo Sócrates—. Entonces no sabes si es cierto o no. Ahora el segundo filtro, el de la bondad. ¿Es acaso bueno lo que vas a decir sobre mi amigo?
—No, más bien todo lo contrario.
—Así que lo que me vas a decir es malo, y realmente no sabes si es cierto. Bien, todavía queda el filtro de la utilidad. Lo que me vas a contar sobre mi amigo, ¿es útil para mí?
—No, probablemente no.
—Bien —continuó Sócrates—. Desconoces la veracidad de lo que me quieres decir. Además es malo e inútil. ¿Entonces para qué quieres contármelo?
Gracias por tu tiempo y tu comentario veraz, sincero y constructivo.