De quatre trastos vells...
... i una estoreta velleta van nàixer els monuments de les Falles de València.
Les festes tradicionals són l'expressió de les peculiaritats d'un poble. Així, a la celebració de les Falles, cultura i fe es barregen per donar la benvinguda a la primavera.
Esta tradició deriva de la costum dels gremis d'artesans en cremar a la porta dels seus tallers els trastos vells al final de l'hivern. En particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Originària de la Ciutat de València, la costum es va estendre cap a les ciutats més properes, arribant a la nostra al voltant de 1926.
En Valencià medieval, la paraula "falla" servia per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, es cita que les tropes del rei en Jaume I portaven falles per il·luminar-se.
Foc, fum, flama.
La festa de les Falles es caracteritzen per tindre el foc, l'art i la música com a mitjà d'expressió.
El foc purificador, com a metáfora de la vida que renaix a partir de les seues pròpies cendres per a renovar-se.
Les Falles són monuments o escultures què es planten als carrers. Tradicionalment fetes de fusta i cartó, malgrat que hui en dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta.
L'artista faller és l'artesà que dona forma a una idea, que amb humor i sàtira ens convida a repensar la realitat.
Açí teniu els nostres esbossos i maquetes.
El foc purificador, com a metáfora de la vida que renaix a partir de les seues pròpies cendres per a renovar-se.
 |
| La nit de la Cremà Falla "El Tabalet" |
Falla, fallera, fallers...
Les diferents activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers.Les Falles són monuments o escultures què es planten als carrers. Tradicionalment fetes de fusta i cartó, malgrat que hui en dia es fan majoritàriament de poliestirè i fusta.
L'artista faller és l'artesà que dona forma a una idea, que amb humor i sàtira ens convida a repensar la realitat.
Açí teniu els nostres esbossos i maquetes.
Bandelores pel carrer i música de la terra.
Des de la Plantà fins a la nit de la cremà, la massiva presència de música (en forma de "xarangues", bandes, pasacarrers o balls pels carrers) i de coets a la mascletà, despertà o els focs d'artifici, (masclets, trons de bac, tronaors, etc.) ; ens recorda a tot hora que estem en festes.
Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional:
Per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana.
Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o el vestit tradicional de Saragüells.
I altres complements: mocadors, pintes, monyos, sabates, bandes, etc. O els disfrassos per a la cavalcada del Ninot.
L'Ofrena
La Verge o Mare de Déu dels Desamparats és la patrona dels Valencians.
Nosaltres la coneguem com "la Geperudeta".
Durant la celebració de les Falles, els falllers i falleres fan una ofrena de flors com agraïment i per a solicitar la seua protecció i ampar.
Tot un món per descobrir...
"Festa, tradició, art, cultura...emoció, moltes emocions!"
8:46
5 anys
,
Falles
,
Fiestas
,
Historia
,
Investigació
,
Tradiciones
0
0 comentarios :
Publicar un comentario
Antes de comentar, queremos contarte un pequeña fábula de Sócrates:
Al margen de que esta historia sea cierta o no, puede hacerte reflexionar sobre las cosas que dices cada día.
Cuentan que un día un conocido se encontró con el filósofo y le dijo:
—Sócrates, ¿sabes lo que acabo de oír acerca de un amigo tuyo?
—Espera un momento —replicó Sócrates—. Antes de continuar me gustaría que pasaras un pequeño test a lo que vas a decir. Lo llamo el triple filtro.
—¿El triple filtro?
—Eso es. Antes de que digas nada sobre mi amigo puede ser una buena idea tomar un momento y filtrar lo que me vas a decir. El primer filtro es el de la verdad. ¿Estás completamente seguro de que lo que me vas a decir es verdad?
—No —respondió el otro—. Solamente acabo de escucharlo…
—Está bien —dijo Sócrates—. Entonces no sabes si es cierto o no. Ahora el segundo filtro, el de la bondad. ¿Es acaso bueno lo que vas a decir sobre mi amigo?
—No, más bien todo lo contrario.
—Así que lo que me vas a decir es malo, y realmente no sabes si es cierto. Bien, todavía queda el filtro de la utilidad. Lo que me vas a contar sobre mi amigo, ¿es útil para mí?
—No, probablemente no.
—Bien —continuó Sócrates—. Desconoces la veracidad de lo que me quieres decir. Además es malo e inútil. ¿Entonces para qué quieres contármelo?
Gracias por tu tiempo y tu comentario veraz, sincero y constructivo.