Els Romans d'Infantil visiten la acròpolis de Sagunt
Preparant-se
per a la marxa cap a Sagunt, els "romans" d'Infantil, elaboràren les
seues propies vestes, medalles i braçalets.
Com
a poble unit, cooperant i dialogant que són, s’esforçàren per tal de treballar amb
il·lussió i ajudar-se els uns als alters.
Els Romans, elaboràren les seues vestes a partir de teles velles que havien aconseguit al "mercat familiar" gràcies a la caritat dels venedors. Per tal de personalitzar-les al gust i creativitat de cada romà, utilitzaren pintura de distints colors i van fer sanefes i dibuixos pròpis de l'època!
Com que eren "Romans" molt treballadors i els agradava fer la feina ben feta, se n'adonaren que sols amb la vesta que havien preparat no es sentien del tot complets, pel que, van decidir elaborar complements per a lluir-los als carrers de Sagunt.
Sagunt va rebre els "Romans" d' Infantil amb entusiasme i sorpresa. Aquells que els veien es preguntaven: D'on han eixit? Qui són? Qui els ha fet eixes vestes? On van?...
Els "Romans" van marxar per el centre del pòble, observant les seus carrers i monuments històrics (com la porta de La Judería)
Fins que van arribar al seu teatre...al Teatre Romà. On van entrar, observar, caminar, tocar, experimentar als graons i vomitoris del teatre el que els propis romans vivíen i experimentàven...
Van pujar a l'escenàri per tal d'entendre quina era la seua funció i quines parts tenia el teatre. Van caminar entre bastidors i què millor que el grup que va estudiar el teatre romà a l'aula per tal d'ensenyar-nos i explicar-nos més coses sobre aquell monument que estavem contemplant.
21:43
3 anys
,
4 anys
,
5 anys
,
Descobriment
,
Interés
,
Llegendes
,
taller cooperatiu
0
0 comentarios :
Publicar un comentario
Antes de comentar, queremos contarte un pequeña fábula de Sócrates:
Al margen de que esta historia sea cierta o no, puede hacerte reflexionar sobre las cosas que dices cada día.
Cuentan que un día un conocido se encontró con el filósofo y le dijo:
—Sócrates, ¿sabes lo que acabo de oír acerca de un amigo tuyo?
—Espera un momento —replicó Sócrates—. Antes de continuar me gustaría que pasaras un pequeño test a lo que vas a decir. Lo llamo el triple filtro.
—¿El triple filtro?
—Eso es. Antes de que digas nada sobre mi amigo puede ser una buena idea tomar un momento y filtrar lo que me vas a decir. El primer filtro es el de la verdad. ¿Estás completamente seguro de que lo que me vas a decir es verdad?
—No —respondió el otro—. Solamente acabo de escucharlo…
—Está bien —dijo Sócrates—. Entonces no sabes si es cierto o no. Ahora el segundo filtro, el de la bondad. ¿Es acaso bueno lo que vas a decir sobre mi amigo?
—No, más bien todo lo contrario.
—Así que lo que me vas a decir es malo, y realmente no sabes si es cierto. Bien, todavía queda el filtro de la utilidad. Lo que me vas a contar sobre mi amigo, ¿es útil para mí?
—No, probablemente no.
—Bien —continuó Sócrates—. Desconoces la veracidad de lo que me quieres decir. Además es malo e inútil. ¿Entonces para qué quieres contármelo?
Gracias por tu tiempo y tu comentario veraz, sincero y constructivo.