L' Ermita dels "Dolors"...

El dia de visita a Sagunt va ser mogut.
El camí fins el barri jueu es fatigós però es fa molt atractiu als alumnes per tota la arquitectura històrica que reconeixen al voltant.
Sorpren sentir-los nomenar amb tota la seua vitalitat: "la Plaça Major", "el Campanari de Santa Maria", "el museu romá",...

Primer visitem l`Ermita de la Mare de Deu dels Dolors, xicoteta però amb un atractiu misteriós.
Després entrem en l´Ermita de la Sang. (visita que compartim amb els alumnes de 3º infantil).
Aixina coneguem dos de les  7 ermites que n`hi han a Sagunto. (La Magdalena, San Miquel, San Roc i la Mare dels Desamparats, Bon Succés, San Cristòfol i a més l' ermita del Calvari)

La cuiriositat fa que les preguntes dels xiquets isquen una darrere de l`altra. I quina impronta els deixa,  al tornar al cole ho van reflexar en les seues produccions plástiques.  Són uns dibuixos amb molts detalls: la creu,  les vidrieres que decoren les finestres, la façana, la campana...

Volem donar les gràcies a la  iaia de Paloma que ens va obrir la porta de l`ermita. (si mireu el dibuix central: la figura de color gris es la iaia de Paloma, les figures en verd son els xiquets i xiquetes).

Visitem l'Ermita de la Sang.

El lloc més representatiu de la Semana Santa Saguntina.

En 1601 es va començar a construir l'actual ermita de la Sang a uns cent metres de l'antiga Sinagoga Jueva (al c/ Sang Vella) què originalment va ser la primera sede de la Confraría de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesicrist. Així i tot, l'ermita actual no es consagra com a sede oficial de la Confraría fins al 1753. 

 

L'ermita és una construcció de tipus barroc valencià amb planta de creu llatina.

Del seu interior destaquen les quatre petxines i medallons pintades al fresc què són atribuïdes al pintor José Vergara pertanyent a l'escola valenciana del segle XVIII.

  

Així com els tretze passos processionals, amb precioses talles i escultures que representen els moments més important de la Passió. 

A l'interior de l'ermita també es troba el museu que alberga el patrimoni de la confraria.

Una col·lecció amb un gran valor cultural, hitòric i artístic, sorgida fonamentalment de les donacions particulars: manuscrits , quadres, litografies, llibres, maquetes i indumentaria que formen part del fons museogràfic de la nostra Setmana Santa.

I així pasarem el dia...

   "més contents que unes pasqües".

Només ens faltà "la mona"... però tot arribarà!

Benvinguts a la nostra processó...

La processó és un sentiment, no es pot fer a corre-cuita...és per això que hem volgut que els nostres alumnes "comprengueren" el perquè d'aquesta celebració i la seua procedència...aquesta tradició tan arraigada al poble de Sagunt s'ha de conèixer en primera persona per tal d'entendre-la com cal, així que no podiem aprendre d'altra manera que no fos des de dins, és a dir, viure-ho en primera persona, possar-se al lloc d'aquells que la celebren i la representen. 

Avuí, hem fet la processó de l'encontre i ací us deixem, una llesca de l'orgullosa actuació dels nostres alumnes, per la naturalessa a l'hora de agafar cadascú el paper que ha volgut, per la forma en que han desfilat, per la il·lussió amb que la gent ens ha rebut al pati del col·legi...

Volem donar les gràcies a les families, que ens ajudàren a fer les vestimentes i complements dels caputxinos, romans i tamborilers...i també a les nostres companyes: Marta, David, Marta, Blanca- creativitat i vestuari, Elodia- costurera, Amparo-diseyadora, Sento-artista, Pascual-coordinador que han deixat les vestimentes dels confrares, tambors, romans, del Nazareno i de la Soletat precioses i perfectes per al moment d'avuí.